diumenge, 6 de novembre de 2016

Guanyadores Fotofilosofia 2016

Ja tenim el nom de les autores (perquè totes tres són noies...) de les millors fotofilosofies: 

Totes tres podran recollir el diploma de participació en l'acte final de la Mostra de Fotofilosofia que tindrà lloc el proper 16 de novembre a les 17 h a la Sala Gran de la Facultat de Filosofia de la UB (C/ Montalegre, Barcelona) i el de participació del centre. 

Moltes felicitacions a elles i gràcies a tots els participants!

Al final, ¿qué es lo importa: los años de la vida o la vida de los años?


Feta per Mohamed Falah

dissabte, 5 de novembre de 2016

Per què hem de ser coherents?

A la classe de filosofia intentem de mica en mica que la participació dels alumnes vagi ocupant més espai de les poques hores que tenim per a fer pràctica filosòfica. Una d'elles és el diàleg filosòfic. 

Iniciem la sèrie de Diàlegs a l'aula a partir de preguntes que intenten provocar una certa incomoditat, ben lluny d'acceptar res sense que sigui examinat entre tots. Cada sessió de diàleg comptarà amb dos participants que faran la tasca de secretaris i prendran nota de les idees que posin en joc els seus companys i companyes, a més de les preguntes que aquests mateixos plantegin. Costa argumentar, i costa encara més dialogar realment amb els altres, però poc a poc ho anirem aconseguint. 

El primer diàleg va ser a partir de la pregunta Per què hem de ser coherents? Vam fer el test de salut filosòfica que proposa Julian Baggini i que identifica el grau d'incoherència de les nostres creences en quinze qüestions concretes. El van fer amb interés i quan el vam comentar, ningú no va dubtar de que era una bona aspiració la de ser coherent. Tots van acceptar que cal ser coherents, però perquè no estava tan clar. 

Podeu llegir seguidament les notes que van prendre Fiza i Daniela del diàleg. 

El darrer dijous 3 de novembre, vam estar intentant respondre a la pregunta de per què hem de ser coherents. Entre totes les intervencions que vàrem fer, vam arribar a una sèrie de conclusions.

En primer lloc, es va dir que s’ha de ser coherent per actuar d’acord als nostres principis i valors. Una incoherència pot donar lloc a una contradicció o dit d’una altra manera, a la mentida. Si som coherents, sempre tindrem la possibilitat de defensar, comunicar i compartir un munt d’idees, ja que això voldrà dir que el que diem té sentit i per tant serà creïble. D'altra banda, si el que diem és un argument coherent sempre tindrà la possibilitat de convèncer.

En segon lloc, no podem parlar amb coherència si no sabem amb seguretat de què parlem. Quant parlem, hem de saber de què tracta el tema i ens basem en això. Sense coherència és impossible prendre decisions, qualsevol pot venir a dir-nos el que hem de fer. La pràctica (què fem) i la coherència (o no) amb el què diem pot arribar a desvetllar una gran quantitat de contradiccions,  com per exemple no voler que matin animals i menjar carn. I com a idea final es va resumir que si diem que és important ser coherent, siguem coherents i fem que coincideixi el què diem amb el que fem.