dimecres, 1 de febrer de 2017

Seleccionats per a representar-nos a VIdees

Seran tres els vídeos seleccionats per a representar al nostre institut a la II Mostra de VIdees que convoca l'Olimpíada de Filosofia de Catalunya. Moltes gràcies a tots els participants!!!

El vídeo fet per Ajay Kumar: Societat tecnodependent




El vídeo de Sabel Álvarez, Manuel Domènech, Eloi Pascual i Daniela Varela: Què quedarà de nosaltres?



I el vídeo fet per Daleshka Yanzich: Com ens afecten les noves tecnologies?

dijous, 26 de gener de 2017

Participem a la II Mostra de VIdees!!!

Aquest curs participem en la II Mostra de VIdees, vídeos originals elaborats pels alumnes de batxillerat. L'activitat forma part de les que es porten a terme dins de Filosofia a 1r i d'Història de la Filosofia a 2n. És un treball que pot ser individual o en grup i que vol promoure la reflexió creativa a partir d'imatges. 

La Mostra de VIdees es convoca en el marc de la IV Olimpíada de Filosofia de Catalunya que tindrà lloc els dies 1 i 4 de març. Els tres millors vídeos seran presentats per a formar part de la Mostra i podran ser projectats al hall del CCCB el dia 4 de març. A més, es penjaran en el blog de l'Olimpíada

Tots els vídeos tracten responen a la pregunta sobre si les noves tecnologies canvien la identitat humana. Els estudiants han de formular la seva tesi amb imatges, intentant no fer servir la paraula com a principal recurs. Seguidament podeu trobar les creacions dels nostres alumnes en els enllaços dels títols dels vídeos. 

1.- Continuarem estimant en el futur? La tesi es deriva de la pregunta, i de les imatges. Autor: Ali Roubi, 2n de batxillerat. 

2.- Tecnologia amb identitat humana és el vídeo de Saray Pelay, Alba Panuse i Monaim Sammar, de 1r de batxillerat.

3.- Avui molt, però demà més és el títol del vídeo de Fiza Hanif, Ifra Zafar i Iqra Zafar, de 1r de batxillerat.

4.- Poden les noves tecnologies dominar-nos i allunyar-nos de qui ens estima de veritat? La pregunta marca l'enfocament que li han donat Sheila Ballesteros i Paula Morillas, de 1r de batxillerat.

5.- Identitat humana i intel·ligència artificial és el de Tatiana Starciuc, de 2n de batxillerat.

6.- La tecnologia està canviant la identitat humana? ha estat realitzat per Nicole de Carvalho, Andrea Canaza i Mohamed Falah, de 2n de batxillerat.

7.- Ens tornarem tecnodepenents? On està el límit? Es pregunta Ajay Kumar de 1r de batxillerat.

8.- Sobre la necessitat de la tecnologia per a ser humans, ens presenten un breu vídeo Kauttar Mahmoud i Desiré Bocardo de 1r de batxillerat.

9.- Què quedarà de nosaltres? es pregunten Sabel Álvarez, Manuel Domènech, Eloi Pascual i Daniela Varela de 1r de batxillerat.

10.- Una mena de superposició de tecnologia i identitat és el que ens ofereix el vídeo de Karla Rodríguez de 1r de batxillerat.

11.- Com ens afecten les noves tecnologies és el motiu de reflexió de Daleshka Yanzich de 1r de batxillerat.

12.- El camí cap a la nova identitat és la proposta de Albert Gómez, Yari Cotacachi i Paolo Torres de 2n de batxillerat.

13.- La tecnologia no ens fa més humans afirmen EstelaSánchez i Aina Carvallo de 2n de batxillerat.

14.- Acabarà la tecnologia amb el que ens queda d'humanitat? es pregunten Salua Halhoul i Huda Chabane de 2n de batxillerat.

15.- Sobre les noves tecnologies han fet aquest vídeo Adrià Avellaneda, Eric Garcia, Martí Noguera i Britany Reyna de 1r de batxillerat.





diumenge, 6 de novembre de 2016

Guanyadores Fotofilosofia 2016

Ja tenim el nom de les autores (perquè totes tres són noies...) de les millors fotofilosofies: 

Totes tres podran recollir el diploma de participació en l'acte final de la Mostra de Fotofilosofia que tindrà lloc el proper 16 de novembre a les 17 h a la Sala Gran de la Facultat de Filosofia de la UB (C/ Montalegre, Barcelona) i el de participació del centre. 

Moltes felicitacions a elles i gràcies a tots els participants!

Al final, ¿qué es lo importa: los años de la vida o la vida de los años?


Feta per Mohamed Falah

dissabte, 5 de novembre de 2016

Per què hem de ser coherents?

A la classe de filosofia intentem de mica en mica que la participació dels alumnes vagi ocupant més espai de les poques hores que tenim per a fer pràctica filosòfica. Una d'elles és el diàleg filosòfic. 

Iniciem la sèrie de Diàlegs a l'aula a partir de preguntes que intenten provocar una certa incomoditat, ben lluny d'acceptar res sense que sigui examinat entre tots. Cada sessió de diàleg comptarà amb dos participants que faran la tasca de secretaris i prendran nota de les idees que posin en joc els seus companys i companyes, a més de les preguntes que aquests mateixos plantegin. Costa argumentar, i costa encara més dialogar realment amb els altres, però poc a poc ho anirem aconseguint. 

El primer diàleg va ser a partir de la pregunta Per què hem de ser coherents? Vam fer el test de salut filosòfica que proposa Julian Baggini i que identifica el grau d'incoherència de les nostres creences en quinze qüestions concretes. El van fer amb interés i quan el vam comentar, ningú no va dubtar de que era una bona aspiració la de ser coherent. Tots van acceptar que cal ser coherents, però perquè no estava tan clar. 

Podeu llegir seguidament les notes que van prendre Fiza i Daniela del diàleg. 

El darrer dijous 3 de novembre, vam estar intentant respondre a la pregunta de per què hem de ser coherents. Entre totes les intervencions que vàrem fer, vam arribar a una sèrie de conclusions.

En primer lloc, es va dir que s’ha de ser coherent per actuar d’acord als nostres principis i valors. Una incoherència pot donar lloc a una contradicció o dit d’una altra manera, a la mentida. Si som coherents, sempre tindrem la possibilitat de defensar, comunicar i compartir un munt d’idees, ja que això voldrà dir que el que diem té sentit i per tant serà creïble. D'altra banda, si el que diem és un argument coherent sempre tindrà la possibilitat de convèncer.

En segon lloc, no podem parlar amb coherència si no sabem amb seguretat de què parlem. Quant parlem, hem de saber de què tracta el tema i ens basem en això. Sense coherència és impossible prendre decisions, qualsevol pot venir a dir-nos el que hem de fer. La pràctica (què fem) i la coherència (o no) amb el què diem pot arribar a desvetllar una gran quantitat de contradiccions,  com per exemple no voler que matin animals i menjar carn. I com a idea final es va resumir que si diem que és important ser coherent, siguem coherents i fem que coincideixi el què diem amb el que fem.